El món empresarial es dinàmic, i hi ha diversos agents que hi intervenen, defensant interessos sovint contraposats. Sovint, aquesta divergències es materialitzen en acords sectorials entre els diferents actors, es tracta dels convenis. Aquests convenis moltes vegades preveuen que l’empresa hagi de sufragar una assegurança de conveni d’accidents pels seus treballadors. Alguns empresaris, repercutien en la nòmina del treballador aquesta assegurança, com a pagament en espècie.

La qualificació jurídica acurada de les circumstàncies en que es produeix el pagament de l’assegurança d’accidents, comportarà que tant empresari com treballador compleixin correctament amb les seves obligacions tributàries.

La Direcció General de Tributs, en la seva consulta vinculant (V076021), de 30 de març de 2.021, determina que les primes satisfetes per l’empresa, en concepte d’assegurança d’accidents, no constitueixen rendiments del treball en espècie sempre que compleixin una sèrie de requisits, conforme a l’article 42.2.b) de la LIRPF, on les primes satisfetes per una assegurança d'accidents laborals dels treballadors, i el prenedor i pagador és l’empresa, no constitueixen pels treballadors rendiments en espècie del treball.